TURQUIA, ZONA ZERO.
Pont entre cultures,
llengües, costums, guerres, mars i muntanyes, Turquia ha esdevingut sempre
terra poderosa. Marcats històricament per la influència d’una banda oriental i
per l’altra, occidental. Anatòlia, lloc de residència de grans monuments i ciutats.
Terra de construcció d’un imperi poderós, l’Otomà, que va persistir durant
segles i segles.
És precisament per
aquesta mescla tan especial que l’any 1923 neix una nou país, Turquia. Seguint
el model revolucionari francès es transformà en potència mundial i regional
gràcies segurament, a un apropament amb Occident i per tant, amb els poders
polítics, econòmics i financers que marquen el tarannà del món. Fets com la
entrada a l’OTAN (1952), a l’OCDE (1961) i al G20 (1999), esdevenen moviments
que encara evidencien més aquest acostament, com l’inici de les negociacions
per a entrar a la Unió Europea, iniciades l’any 2005.
L’indicador Polity IV, avalua els sistemes polítics
dels països per mitjà de la seva obertura, participació política,
competitivitat i per com els ciutadans poden controlar el poder executiu. En
aquest sentit, utilitza un sistema de estandardització que va del -10 al +10.
Ho classifica entre autocràcies (del -10 al -6), en anocràcies (del -6 al +6) i
en democràcies (del +6 al +10). Per al cas de Turquia, aquest indicador sempre
l’ha considerat com una democràcia, ja des d’anys anteriors al 1990. Els valors
de l’estudi es mouen entre els valors 7 i 9, i es mantenen estables al llarg
del temps.
Freedom House per la seva banda, té en compte les llibertats civils
i polítiques dels països i ho avalua tenint en compte la llibertat de vot,
organització i expressió, un poder judicial independent o la protecció de les
minories. Utilitza els valors del 1 (país lliure) al 7 (país no lliure), amb valors
intermedis. Aquest indicador nord americà
situa a Turquia com un país ‘parcialment lliure’, ja que es mou entre
els valors 2 i 5. Les negacions al poble kurd per part del Govern turc o
l’aplicació de l’Article 301 del Codi Penal, en el que es viola directament la
llibertat d’expressió, són alguns dels molts exemples que experts posen damunt
de la taula i que perjudiquen a les llibertats del país.
Per últim, Demoracy-Dictatorship avalua els
sistemes polítics tenint en compte l’elecció del Cap de l’Executiu, el
Legislatiu i el sistema de partits. Turquia s’ha considerat des de l’any 1990
com una democràcia, però és a partir de l’any 2010 quan se la classifica com a
cas dubtós. Es deu principalment a les repetides majories absolutes del AKP,
partit islamista moderat del actual President del país, Tayyip Erdogan.
Amb tota fermesa i
seguretat actualment segons Democracy-Dictatorship
es classifica Turquia com a cas dubtós sobretot per la reforma
constitucional que es vol dur a terme des del Govern d’Erdogan, que pretén
ostentar més poders en la figura del president i convertir Turquia en un país
presidencialista subordinat al poder de dues mans. Aquest fet ha provocat molta
indignació en moltes capes de la població però tot i això, en les eleccions
generals del passat novembre l’AKP va aconseguir altra vegada, majoria
absoluta. El futur polític de Turquia queda en punt mort, esperant a que algú
el faci accelerar o per contrari, fer marxa enrere.
