Nigèria, democràcia sota sospita.

Nigèria, democràcia sota sospita

Olusegun Obasanjo, dotzè president de Nigèria (entre 1999 i 2007) va utilitzar l’expressió de “dèficit democràtic” per referir-se a Costa de Marfil encara que la podria haver utilitzat per citar el seu propi país i a altres molts països africans. Molts països del continent Àfrica pateixen règims dictatorials, o règims pròxims a la dictadura amb un únic partit. A altres països funciona el pluripartidisme amb l’existència d’eleccions periòdiques, encara que aquestes plantejant el mal ús de la democràcia a l’Àfrica, ja que la majoria són fraudulentes o els hi falta transparència. La victòria recent de l’exdictador nigerià Muhammadu Buhari a la presidència  a través de les eleccions celebrades al maig del 2015 posa en entredit la democràcia existent. Com pot ser que guanyi les eleccions un excolpista? Bufen aires democràtics al continent Àfrica?

Per valorar la situació del sistema democràtic del país al llarg dels últims 25 anys utilitzarem 3 indicadors diferents. Cada indicador s’elabora amb components diferents, característiques democràtiques diverses que donen menys o més importància a certs aspectes.

El primer de tots, Freedom House, té en compte el grau de llibertats polítiques i civils de cada país, utilitzant criteris com la llibertat de vot i d’expressió, si hi ha un poder judiciari independent, l’autonomia del govern, si hi ha una lliure elecció de l’executiu i el legislatiu, etc. Segons aquest índex Nigèria és un país parcialment lliure, s’han anat celebrant eleccions democràtiques les quals s’han considerat nul·les, com el cas de 1993 que els militars les van anul·lar i van anomenar president Sani Abacha. Aquests van crear un govern militar provisional que va prohibir totes les manifestacions democràtiques inclús els partits polítics. No va ser fins al 1998 quan Abacha va morir que es va generar la possibilitat d’un canvi democràtic. Abdulsalami Abubakar va prendre el relleu, i va iniciar un procés de transició amb noves eleccions les quals es titllen de fraudulentes després de certes irregularitats que s’han anat repetint al llarg de la resta de comicis celebrats.

El segon indicador, Polity IV, mesura les característiques bàsiques d’una democràcia com la competitivitat i obertura de les eleccions, la naturalesa de la participació política, etc. Aquest classifica de dictadura l’estat de Nigèria durant 1990 fins al 1997, des de llavors, amb la mort de Abacha, es considera anocràcia. Amb comparació amb l’indicador de Freedom House, Polity IV considera el període de 1990 a 1993 com a dictadura. El 1985 Ibrahim Babangida va arribar al poder mitjançant un cop d’estat i va estar al poder fins l’agost de 1993 quan una sèrie de protestes van acabar convocant eleccions. Aquestes van ser les que posteriorment els militars van anul·lar.

Per últim, democracy-dictatorship (DD), classifica del 1990 al 1998 com a dictadura, i de 1998 fins a l’actualitat democràcia. Aquest índex és categòric. Considera una democràcia aquell país on el poder legislatiu i executiu és escollit per eleccions directes populars, aquell on hi ha oposició. I que aquesta tingui opcions de guanyar. Considera dubtosa la democràcia quan segueix governant el mateix partit després de dues legislatures. L’etapa de 1998 fins a l’actualitat es considera democràcia, ja que hi ha hagut eleccions democràtiques i els vencedors no poden superar un període superior a dues legislatures.

Actualment es considera que Nigèria després d’haver viscut tants cops d’estat finalment es troba en una democràcia. Una democràcia relativa. Els comicis segueixen mostrant irregularitats i arbitrarietats. Fins i tot alguns les consideren que no són ni democràtiques, ni creïbles, per la falta de rigor als votants, o la falta de paperetes. Alhora no es l’única anomalia existent al país, aquest viu en una contínua tensió dels atacs produïts per Boko Haram. Encara que sigui una gran potència petrolífera, la majoria de la població nigeriana viu a la pobresa. Per tant tots aquests problemes no només afecten els nigerians, sinó a la resta dels africans que tenien com a referents per a un renaixement africà a Nigèria i Sud-àfrica.

Nadine Van Loock