REVOLUCIÓ CAP A UNA DEMOCRÀCIA REAL?

El 17 de desembre de 2010, el jove universitari Mohamed Bouazizi es suïcidà a la ciutat tunisiana de Sidi Bouzid després de que la policia li confisques la seva paradeta de venta de fruita. Aquest acte significarà el inici de la revolució tunisiana amb els estudiants com a principals protagonistes. El principal objectiu es l’enderrocament del fins aleshores considerat govern autocràtic del president Ben Ali i la instauració d’una democràcia real.

Zine El Abidine Ben Ali ha sigut considerat un dictador tunisià, el seu govern va durà des del 1987 fins a l’any 2011 quan triomfà la revolució. Tot i que en els seus inicis Ben Ali guanyes les eleccions democràticament, amb un gran percentatge de vots a favor, tindrà un gran control sobre el govern i el país sense cap tipus d’oposició. Fet que el permetrà modifica la constitució del seu país sense cap tipus d’inconvenients.  Els únics partits polítics permesos eren aquells que eren a fins amb el govern de Ben Ali. Des de els partits il·legalitzats reclamen i denuncien el continu frau electoral dut a terme pel partit del govern, l’Agrupació Constitucional Democràtica.

El que conformarà l’acció política es centrarà en les inversions estrangeres i les privatitzacions d’empreses, mesures que sempre afavoriran a persones amb forts lligams amb el règim autocràtic, donant lloc a la corrupció.

El govern de Ben Ali finalment es veurà enderrocat per la revolució tunisiana que es basa en l’alta taxa d’atur, que rondava el 35% que afectava als joves titulats, en l’acció de Bouazizi, que serà símbol de la resistència, de la lluita i de l’inici de la revolució democràtica, també cal destacar les dures repressions del govern mitjançant la policia, el tancament de les universitats, focus de la revolució, la instauració d’un toc de queda i el desplegament de l’exèrcit i per últim les dures crítiques internacionals que rep el govern opressor.

A partir de l’èxit de la revolució es produeixen diversos canvis en el govern en un període de temps molt curt. A partir del març de 2011 es començaran a legalitzar partits polítics com  Ennahda o el Partit Comunista Obrer Tunisià, entre d’altres.

El 23 d’octubre d’aquell mateix any es celebraran eleccions lliures per una assemblea constituent, que donarà lloc a una cambra molt fragmentada, d’on sortirà elegit Moncef Marzouki com a president de la republicà, que tindrà com a objectiu l’aprovació d’una nova constitució.

Finalment el 26 de gener de 2014 va ser aprovada la nova constitució democràtica de Tunísia firmada per el president de l’assemblea constituent, el president de la república i el president sortint.

País	Tunisia
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013
2014
2015
2016

Font: Elaboració pròpia a partit de dades.

En la taula anterior podem observar que des de l’any 1990 fins al 93 tant Polity IV con Freedom House no li donen la condició  de país dictatorial o no lliure, encara que per molt poc ja que les restriccions i el control del govern central era bastant important. En canvi és l’únic moment que és considerat per D-D dataset,  ja que es produeix la il·legalització dels partits opositors al règim, en els anys posteriors i en base al mateix sistema de valoració el govern de Ben Ali, es considerat com a Type II, ja que complia les dues característiques: mai havia perdut unes eleccions i empre s’han donat en les mateixes condicions, s’ha d’especificar que s’havien permès diversos partit amb una influència minoritària que eren a fins al règim.

En base a la classificació de Freedom House podem establir que es considera un país no lliure (1993-2011), caracteritzat per la repressió política, el frau electoral i no es dona una protecció de la minoria, destacar que en el 1998, abans de les eleccions el govern aplica mesures menys coercitives per tot i així aquest és considerat parcialment lliure.

En el següent període de 2012 a 2015, el govern de la transició es considerat parcialment lliure, la seva puntuació respecte a l’anterior govern millora i es comencen aplicar mesures socials, es legalitzen antics partits amb el qual neix la pluralitat dins de l’assemblea. Ja al 2016 i segons Freedom House serà considerat un país lliure.

Pel que fa a Polity IV des de 1990 fins al 2011 es considerat una anocràcia, amb valors molt propers a la dictadura, pels fets esmentats anteriorment, ja en la fase de la transició a partir de 2011 i amb l’establiment de la constitució es considerada una democràcia.