El 17 de desembre de 2010,
el jove universitari Mohamed Bouazizi es suïcidà a la ciutat tunisiana de Sidi
Bouzid després de que la policia li confisques la seva paradeta de venta de
fruita. Aquest acte significarà el inici de la revolució tunisiana amb els
estudiants com a principals protagonistes. El principal objectiu es
l’enderrocament del fins aleshores considerat govern autocràtic del president
Ben Ali i la instauració d’una democràcia real.
Zine El Abidine Ben Ali ha
sigut considerat un dictador tunisià, el seu govern va durà des del 1987 fins a
l’any 2011 quan triomfà la revolució. Tot i que en els seus inicis Ben Ali
guanyes les eleccions democràticament, amb un gran percentatge de vots a favor,
tindrà un gran control sobre el govern i el país sense cap tipus d’oposició.
Fet que el permetrà modifica la constitució del seu país sense cap tipus
d’inconvenients. Els únics partits
polítics permesos eren aquells que eren a fins amb el govern de Ben Ali. Des de
els partits il·legalitzats reclamen i denuncien el continu frau electoral dut a
terme pel partit del govern, l’Agrupació Constitucional Democràtica.
El que conformarà l’acció
política es centrarà en les inversions estrangeres i les privatitzacions
d’empreses, mesures que sempre afavoriran a persones amb forts lligams amb el
règim autocràtic, donant lloc a la corrupció.
El govern de Ben Ali
finalment es veurà enderrocat per la revolució tunisiana que es basa en l’alta
taxa d’atur, que rondava el 35% que afectava als joves titulats, en l’acció de
Bouazizi, que serà símbol de la resistència, de la lluita i de l’inici de la
revolució democràtica, també cal destacar les dures repressions del govern
mitjançant la policia, el tancament de les universitats, focus de la revolució,
la instauració d’un toc de queda i el desplegament de l’exèrcit i per últim les
dures crítiques internacionals que rep el govern opressor.
A partir de l’èxit de la
revolució es produeixen diversos canvis en el govern en un període de temps
molt curt. A partir del març de 2011 es començaran a legalitzar partits
polítics com Ennahda o el Partit
Comunista Obrer Tunisià, entre d’altres.
El 23 d’octubre d’aquell
mateix any es celebraran eleccions lliures per una assemblea constituent, que
donarà lloc a una cambra molt fragmentada, d’on sortirà elegit Moncef Marzouki
com a president de la republicà, que tindrà com a objectiu l’aprovació d’una
nova constitució.
Finalment el 26 de gener
de 2014 va ser aprovada la nova constitució democràtica de Tunísia firmada per
el president de l’assemblea constituent, el president de la república i el
president sortint.
|
País
|
Tunisia
|
||||||
|
Freedom House
|
Polity IV
|
D-D Dataset
|
Freedom House
|
|
|||
|
1990
|
|
|
|
|
Free
|
|
|
|
1991
|
|
|
|
|
|
||
|
1992
|
|
|
|
|
Not free
|
|
|
|
1993
|
|
|
|
|
|
||
|
1994
|
|
|
|
|
Partially Free
|
||
|
1995
|
|
|
|
||||
|
1996
|
|
|
|
Polity IV
|
|
||
|
1997
|
|
|
|
|
Democracia
|
||
|
1998
|
|
|
|
|
|
||
|
1999
|
|
|
|
|
Dictadura
|
||
|
2000
|
|
|
|
|
|
||
|
2001
|
|
|
|
|
Anocracia
|
||
|
2002
|
|
|
|
||||
|
2003
|
|
|
|
D-D Dataset
|
|
||
|
2004
|
|
|
|
|
Democracia
|
||
|
2005
|
|
|
|
|
|
||
|
2006
|
|
|
|
|
Dictadura
|
||
|
2007
|
|
|
|
|
|
||
|
2008
|
|
|
|
|
Type II
|
|
|
|
2009
|
|
|
|
||||
|
2010
|
|
|
|
||||
|
2011
|
|
|
|
||||
|
2012
|
|
|
|
||||
|
2013
|
|
|
|
||||
|
2014
|
|
|
|||||
|
2015
|
|
|
|||||
|
2016
|
|
|
|||||
Font: Elaboració
pròpia a partit de dades.
En la taula anterior podem
observar que des de l’any 1990 fins al 93 tant Polity IV con Freedom House no
li donen la condició de país dictatorial
o no lliure, encara que per molt poc ja que les restriccions i el control del
govern central era bastant important. En canvi és l’únic moment que és
considerat per D-D dataset, ja que es
produeix la il·legalització dels partits opositors al règim, en els anys
posteriors i en base al mateix sistema de valoració el govern de Ben Ali, es
considerat com a Type II, ja que complia les dues característiques: mai havia
perdut unes eleccions i empre s’han donat en les mateixes condicions, s’ha
d’especificar que s’havien permès diversos partit amb una influència
minoritària que eren a fins al règim.
En base a la classificació
de Freedom House podem establir que es considera un país no lliure (1993-2011),
caracteritzat per la repressió política, el frau electoral i no es dona una
protecció de la minoria, destacar que en el 1998, abans de les eleccions el
govern aplica mesures menys coercitives per tot i així aquest és considerat
parcialment lliure.
En el següent període de
2012 a 2015, el govern de la transició es considerat parcialment lliure, la
seva puntuació respecte a l’anterior govern millora i es comencen aplicar
mesures socials, es legalitzen antics partits amb el qual neix la pluralitat
dins de l’assemblea. Ja al 2016 i segons Freedom House serà considerat un país
lliure.
Pel que fa a Polity IV des
de 1990 fins al 2011 es considerat una anocràcia, amb valors molt propers a la
dictadura, pels fets esmentats anteriorment, ja en la fase de la transició a
partir de 2011 i amb l’establiment de la constitució es considerada una
democràcia.
La primera part és massa llarga i no la conectes amb la segona, la part d'anàlisi. L'explicació de la gràfica és massa descriptiva; et limites a esmentar el que ja observem a la gràfica sense aprofundir gaire en les diferències entre classificacions
ResponElimina