Nigèria és una República Federal ubicada a l’Àfrica Occidental que prové
d’una antiga colònia britànica (fet que ajuda a entendre la seva evolució
envers un règim presidencialista, com explica Lijphard en el text “Modelos de
democracia. Formas de gobierno y resultados en 36 países”).
D’ençà d'aconseguir la independència l’any 1960 el país ha passat per un conjunt
d’etapes políticament convulses i molt inestables, amb una Guerra Civil l’any 67,
dècades dels 80 i 90 copades totalment per cops d’Estats i dictadures militars, etc.
En la següent entrada analitzaré l’estat de la democràcia a
Nigèria entre 1990 i, utilitzant tres indicadors pertanyents a l’àmbit acadèmic
de la politologia (Polity IV, Freedom House i Democracy-Dictatorship, [D-D]).
Tot i que els tres indicadors pretenen en última instància mesurar el grau de
democratització que ha assolit un país, per fer-ho instrumentalitzen paràmetres
diferents i és per això que resulta interessant comparar-los.
El mètode D-D parteix de la premissa que un règim serà
dictatorial a no ser que compleixi: a) el govern executiu i el poder legislatiu
han estat escollit per eleccions netes, lliures ii justes b) hi ha pluralitat
de partits i competència efectiva i c) el partit governant ha perdut les eleccions
en alguna legislatura. Polity IV construeix un indicador d’escala 0-10 segons el sistema d’elecció del govern del país que s’analitza, els límits
constitucionals i institucionals a l’exercici del poder de l’executiu i les
garanties de les llibertats civils. Depenent del resultat que s’extregui, el
règim serà anomenat democràcia, dictadura o anocràcia (un tipus entremig que
combina elements democràtics amb elements
autocràtics, en el marc d’una forta inestabilitat política). Per últim
el mètode Freedom House té en compte dos grans blocs: els drets polítics i els
drets civils i defineix els països com a lliures, no lliures o parcialment
lliures, per tant podem observar que té un caire més subjectiu que els altres.
Tant Polity IV com Freedom House són propostes de grau mentre que D-D és
dicotòmic, o el règim és democràcia o no ho és; això pot ajudar a explicar
algunes diferències entre indicadors.
Veiem que des de l’any 1990 fins a l’any 1999 tots els
indicadors marquen Nigèria com a país no democràtic, dictatorial i no lliure
amb la petita excepció del període 90-93, que els indicadors coincideixen en
atorgar a Nigèria l’estatus de parcialment lliure. Això es degut a que al 1993
el cap d’Estat de Nigèria Ibrahim Babangida, que va arribar al poder l'any 1985 a
través d’un cop d’Estat, va prometre una
transició a la democràcia, i va alleugerar les polítiques repressives dutes a
terme pel seu govern fins aleshores. Tot i això, cal destacar les seves
polítiques d’islamització forçosa del país que suposen un element dictatorial
més i que van tenir un efecte molt perjudicial en la llibertat de creences
Finalment l’any 1993 es van celebrar unes eleccions lliures i justes on va
guanyar Moshood K. O Abiola, però el règim encapçalat per Ibrahim Babangida no va reconèixer els
resultats i va anul·lar les eleccions, tot conformant un govern civil
encapçalat per Ernest Shonekan (escollit autocràticament per Babangida); és per
això que els indicadors mostren Nigèria com una no democràcia malgrat l’inici del
seu procés democratitzador, sobretot l’indicador D-D, que té com un dels seus
elements principals la presència d’eleccions lliures, justes i netes.
Des de l’any 93 fins al 98 tots els indicadors ens mostren
Nigèria com una dictadura, ja que a
finals del 93 el govern civil de Shonekan va patir un cop d’Estat a mans
del general Sabi Abacha, que va mantenir a Nigèria sumida en una dictadura
militar fins a finals del 98. El
successor d’Abacha, Abdulsami Abubakar va iniciar un procés constituent que va
culminar el dia 5 de maig de 1999 amb una nova Constitució, que obria el pas a
la celebració d’unes eleccions lliures en un escenari pluripartidista, en les
que va guanyar Olusegun Obasanjo. Per això l'indicador D-D marca Nigèria en l’etapa
1999-2008 com a democràcia i els altres dos indicadors no; ja que durant aquest
període es van produir casos rellevants de corrupció política i d’una certa
repressió política, elements que tant l’indicador Polity IV com Freedom House
tenen molt en compte.
Fins a l’any 2007 a Nigèria trobem un context d’eleccions
períodes, lliures i internacionalment reconegudes, on hi havia hagut relleu en
el poder executiu; tot i trobar-hi certs elements distorsionadors com s’ha
comentat abans. A partir de les eleccions presidencials del 2007 però, en les
que guanya Yar’Adua PDP (People’s Democratic Party), aquest partit no torna a
perdre unes eleccions fins al 2015, en el que el candidat del PDP, Goodluck
Jonshon (president del país abans del 2015) es derrotat per Muhammadu Buhari
que va prendre el càrrec a finals de
2015. És aquest fet que no hi hagi
hagut un relleu en l’executiu del 2007 al 2014 que fa que l’indicador D-D
segueixi qualificant Nigèria de dictadura, ja que incompleix la tercera
premissa del mètode explicada anteriorment. L’any 2015, com que es dóna un
canvi de govern, l’indicador D-D titlla
Nigèria de democràcia malgrat que els altres dos indicadors no ho facin a causa de la persistència d’una lleu corrupció política i una certa criminalització de la
dissidència.
Per tant hem de tenir sempre present que en utilitzar mètodes
d’anàlisis dicotòmics (com l’indicador D-D) és convenient contrastar els
resultats amb altres indicadors per tal de cobrir totes les variables
possibles. Fent-ho així podem concloure que Nigèria ha sofert una gran
desestabilització política a les darreries del segle XX però finalment s’han
donat les condicions necessàries per a la progressiva instauració d’un règim
democràtic, si bé cal encara millorar alguns aspectes esmenats amb anterioritat.
204
Freedom House
|
Polity IV
|
D-D Dataset
|
Freedom House
|
||||
1990
|
Free
|
||||||
1991
|
|||||||
1992
|
Not free
|
||||||
1993
|
|||||||
1994
|
Partially Free
|
||||||
1995
|
|||||||
1996
|
Polity IV
|
||||||
1997
|
Democracia
|
||||||
1998
|
|||||||
1999
|
Dictadura
|
||||||
2000
|
|||||||
2001
|
Anocracia
|
||||||
2002
|
|||||||
2003
|
D-D Dataset
|
||||||
2004
|
Democracia
|
||||||
2005
|
|||||||
2006
|
Dictadura
|
||||||
2007
|
|||||||
2008
|
Type II
|
||||||
2009
|
|||||||
2010
|
|||||||
2011
|
|||||||
2012
|
|||||||
2013
|
|||||||
2014
|
|||||||
2015
|
|||||||
L'explicació ve dominada pels fets o esedeveniments del pais, quan l'objectiu és explicar le variacions observades a la gràfica i son les diferències observades a les classificacions les que han d'estructurar i orientar l'explicació.
ResponElimina