dilluns, 15 de febrer del 2016

Nigèria, camí cap a la democràcia?





Nigèria és una República Federal ubicada a l’Àfrica Occidental que prové d’una antiga colònia britànica (fet que ajuda a entendre la seva evolució envers un règim presidencialista, com explica Lijphard en el text “Modelos de democracia. Formas de gobierno y resultados en 36 países”). D’ençà d'aconseguir la independència l’any 1960 el país ha passat per un conjunt d’etapes políticament convulses i molt inestables, amb una Guerra Civil l’any 67, dècades dels 80 i 90 copades totalment per cops d’Estats i dictadures militars, etc.

En la següent entrada analitzaré l’estat de la democràcia a Nigèria entre 1990 i, utilitzant tres indicadors pertanyents a l’àmbit acadèmic de la politologia (Polity IV, Freedom House i Democracy-Dictatorship, [D-D]). Tot i que els tres indicadors pretenen en última instància mesurar el grau de democratització que ha assolit un país, per fer-ho instrumentalitzen paràmetres diferents i és per això que resulta interessant comparar-los.

El mètode D-D parteix de la premissa que un règim serà dictatorial a no ser que compleixi: a) el govern executiu i el poder legislatiu han estat escollit per eleccions netes, lliures ii justes b) hi ha pluralitat de partits i competència efectiva i c) el partit governant ha perdut les eleccions en alguna legislatura. Polity IV construeix un indicador d’escala 0-10 segons el sistema d’elecció del govern del país que s’analitza, els límits constitucionals i institucionals a l’exercici del poder de l’executiu i les garanties de les llibertats civils. Depenent del resultat que s’extregui, el règim serà anomenat democràcia, dictadura o anocràcia (un tipus entremig que combina elements democràtics amb elements  autocràtics, en el marc d’una forta inestabilitat política). Per últim el mètode Freedom House té en compte dos grans blocs: els drets polítics i els drets civils i defineix els països com a lliures, no lliures o parcialment lliures, per tant podem observar que té un caire més subjectiu que els altres. Tant Polity IV com Freedom House són propostes de grau mentre que D-D és dicotòmic, o el règim és democràcia o no ho és; això pot ajudar a explicar algunes diferències entre indicadors.

Veiem que des de l’any 1990 fins a l’any 1999 tots els indicadors marquen Nigèria com a país no democràtic, dictatorial i no lliure amb la petita excepció del període 90-93, que els indicadors coincideixen en atorgar a Nigèria l’estatus de parcialment lliure. Això es degut a que al 1993 el cap d’Estat de Nigèria Ibrahim Babangida, que va arribar al poder l'any 1985 a través d’un cop d’Estat,  va prometre una transició a la democràcia, i va alleugerar les polítiques repressives dutes a terme pel seu govern fins aleshores. Tot i això, cal destacar les seves polítiques d’islamització forçosa del país que suposen un element dictatorial més i que van tenir un efecte molt perjudicial en la llibertat de creences Finalment l’any 1993 es van celebrar unes eleccions lliures i justes on va guanyar Moshood K. O Abiola, però el règim encapçalat per  Ibrahim Babangida no va reconèixer els resultats i va anul·lar les eleccions, tot conformant un govern civil encapçalat per Ernest Shonekan (escollit autocràticament per Babangida); és per això que els indicadors mostren Nigèria com una no democràcia malgrat l’inici del seu procés democratitzador, sobretot l’indicador D-D, que té com un dels seus elements principals la presència d’eleccions lliures, justes i netes.

Des de l’any 93 fins al 98 tots els indicadors ens mostren Nigèria com una dictadura, ja que a  finals del 93 el govern civil de Shonekan va patir un cop d’Estat a mans del general Sabi Abacha, que va mantenir a Nigèria sumida en una dictadura militar fins a finals del 98.  El successor d’Abacha, Abdulsami Abubakar va iniciar un procés constituent que va culminar el dia 5 de maig de 1999 amb una nova Constitució, que obria el pas a la celebració d’unes eleccions lliures en un escenari pluripartidista, en les que va guanyar Olusegun Obasanjo. Per això l'indicador D-D marca Nigèria en l’etapa 1999-2008 com a democràcia i els altres dos indicadors no; ja que durant aquest període es van produir casos rellevants de corrupció política i d’una certa repressió política, elements que tant l’indicador Polity IV com Freedom House tenen molt en compte.

Fins a l’any 2007 a Nigèria trobem un context d’eleccions períodes, lliures i internacionalment reconegudes, on hi havia hagut relleu en el poder executiu; tot i trobar-hi certs elements distorsionadors com s’ha comentat abans. A partir de les eleccions presidencials del 2007 però, en les que guanya Yar’Adua PDP (People’s Democratic Party), aquest partit no torna a perdre unes eleccions fins al 2015, en el que el candidat del PDP, Goodluck Jonshon (president del país abans del 2015) es derrotat per Muhammadu Buhari que  va prendre el càrrec a finals de 2015.  És aquest fet que no hi hagi hagut un relleu en l’executiu del 2007 al 2014 que fa que l’indicador D-D segueixi qualificant Nigèria de dictadura, ja que incompleix la tercera premissa del mètode explicada anteriorment. L’any 2015, com que es dóna un canvi de govern,  l’indicador D-D titlla Nigèria de democràcia malgrat que els altres dos indicadors no ho facin a causa de la persistència d’una lleu corrupció política i una certa criminalització de la dissidència.

Per tant hem de tenir sempre present que en utilitzar mètodes d’anàlisis dicotòmics (com l’indicador D-D) és convenient contrastar els resultats amb altres indicadors per tal de cobrir totes les variables possibles. Fent-ho així podem concloure que Nigèria ha sofert una gran desestabilització política a les darreries del segle XX però finalment s’han donat les condicions necessàries per a la progressiva instauració d’un règim democràtic, si bé cal encara millorar alguns aspectes esmenats amb anterioritat. 

 Felipe Romo Trueba
204

Freedom House
Polity IV
D-D Dataset
Freedom House

1990




Free

1991





1992




Not free

1993





1994




Partially Free
1995



1996



Polity IV

1997




Democracia
1998





1999




Dictadura
2000





2001




Anocracia
2002



2003



D-D Dataset

2004




Democracia
2005





2006




Dictadura
2007





2008




Type II

2009



2010



2011



2012



2013



2014



2015







1 comentari:

  1. L'explicació ve dominada pels fets o esedeveniments del pais, quan l'objectiu és explicar le variacions observades a la gràfica i son les diferències observades a les classificacions les que han d'estructurar i orientar l'explicació.

    ResponElimina