EVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA A
SUDÀFRICA
S
udàfrica ha estat un dels símbols més importants del racisme al
món, però en quin estat polític es troba actualment el país? S’ha pogut
establir una democràcia? En aquest article s’intenta respondre aquesta pregunta
analitzant tres indicadors que permeten determinar l’existència o no de
democràcia a un país.
Un primer indicador per poder mesurar el grau de democràcia és el Freedom House. Tal i com veiem a la taula 1, classifica al país com a parcialment lliure els quatre primers
anys (1990-1994). El classifica com a tal perquè durant aquesta època el país
encara estava molt influenciat per la legislació de l’apartheid. Sobretot durant els primers anys de la dècada on
encara estava vigent la legislació racial i es prohibien els matrimonis entre
blancs i negres i certes actituds (fins i tot les privades) entre aquests dos
col·lectius, així doncs hi havia manca de llibertat d’associació a l’igual com econòmica
ja que la població negra estava designada a treballar en certes zones. A més a més, el sufragi no estava contemplat per a tothom, només per
a les persones blanques i hi havia una manca de pluralisme polític ja que el
Congrés Nacional Africà no va ser legalitzat fins el 1990, a l’igual com el
Partit Comunista Sud-Africà.
Per altra banda, fins el 1994 va estar vigent el Parlament
Tricameral, format per la “Cambra de l’Assemblea” reservada pels blancs, la
“Cambra dels Representants” reservada als cloured[1]
i la “Cambra dels delegats” reservada als indis[2]
(les dues últimes cambres només van ser escollides dues vegades, el 1984 i el
1989) donant molt poc poder polític als dos últims col·lectius i deixava a la
població negra completament exclosa de representació.
No és a partir del 1994 que Sudàfrica és considerada per
l’indicador com a lliure, aquest canvi és degut a la celebració de les primeres
eleccions on s’aplica el sufragi universal, es presenten els partits polítics
anteriorment il·legalitzats i a més a més es celebren sota la direcció de la
Comissió Electoral Independent com a símbol de transparència. Per altra banda,
és a partir d’aquestes eleccions que es considera abolit el règim de l’apartheid. A partir d’aquí, aquest
indicador ja considera al país com a lliure fins els nostres dies.
Segons aquest indicador Sudàfrica tindria un major grau de
democràcia que Romania, Letònia, Brasil o Hongria, entre d’altres.
Un segon indicador per mesurar el grau de democràcia és el Polity IV, que classifica a Sudàfrica
com a democràcia dos anys abans que l’anterior, és a dir, al 1992. Ho fa a
partir d’aquesta data perquè es va aprovar per referèndum (només amb
participació blanca) una reforma constitucional que garantia la igualtat de
drets independentment del color de pell, a l’igual com el sufragi universal (que
es va fer efectiu el 1994), per tant, s’establia una participació política
completa en tot el col·lectiu sud-africà. Anteriorment, aquest indicador
considerava el país com una anocràcia, precisament per la manca de participació
dels col·lectius negres.
A més a més, aquest indicador puntua el país amb un 9 a partir de
1994 igualant països com França, Macedònia, Panamà o Turquia i superant a Corea
del Sud, Letònia i Sèrbia (entre molts altres). Així doncs, es podria dir que
segons aquest indicador Sudàfrica té una democràcia forta.
Finalment, l’indicador D-D
Dataset considera a Sudàfrica com un cas dubtós. L’indicador considera una
democràcia aquell país que compleix les
següents regles:
·
Elecció del
poder legislatiu a través d’eleccions populars directes
·
Elecció del
poder executiu a través d’eleccions populars directes o indirectes
·
Existència
d’oposició
·
Alternança
de forces en el poder
El cas que ens ocupa compliria les tres primeres regles
esmentades, incomplint així l’alternança de forces, ja que al país hi governa
el Congrés Nacional Africà des del 1994 (5 legislatures consecutives), i
anteriorment ho estava pel Partit Nacional des del 1948.
Així doncs, els dos primers indicadors consideren a Sudàfrica com
un país completament democràtic i amb un grau de democràcia elevat, tot i que
hi ha certes discrepàncies en a partir de quin moment considerar-lo com a tal.
Per tant, consideren que el país evoluciona d’una anocràcia o d’un estat
parcialment lliure a un de totalment lliure i democràtic. En canvi, el tercer
indicador el consideraria com a cas dubtós (tipus II) a causa de la inexistència
d’alternança del partit al govern, per tant doncs, necessitarà més informació o
que es celebrin més eleccions per poder determinar si realment es tracta d’una
democràcia o bé d’una dictadura.
A la taula següent es pot comprovar l’evolució de cada indicador:
Taula 1:
Evolució dels indicadors
S
|
Freedom
House
|
Polity
IV
|
D-D
Dataset
|
Freedom
House
|
||||
1990
|
5
|
Free
|
|||||
1991
|
5
|
||||||
1992
|
6
|
Not
free
|
|||||
1993
|
8
|
||||||
1994
|
9
|
Partially
Free
|
|||||
1995
|
9
|
||||||
1996
|
9
|
Polity
IV
|
|||||
1997
|
9
|
Democracia
|
|||||
1998
|
9
|
||||||
1999
|
9
|
Dictadura
|
|||||
2000
|
9
|
||||||
2001
|
9
|
Anocracia
|
|||||
2002
|
9
|
||||||
2003
|
9
|
D-D
Dataset
|
|||||
2004
|
9
|
Democracia
|
|||||
2005
|
9
|
||||||
2006
|
9
|
Dictadura
|
|||||
2007
|
9
|
||||||
2008
|
9
|
Type II
|
|||||
2009
|
9
|
||||||
2010
|
9
|
||||||
2011
|
9
|
||||||
2012
|
9
|
||||||
2013
|
9
|
||||||
2014
|
9
|
||||||
2015
|
|||||||
2016
|
|||||||
Molt bé. Ordenat i clar. S'expliquen be les variacions observades i també es demostra un bon us i comprensió dels indexes.
ResponElimina