EVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA A SUDÀFRICA

S

udàfrica ha estat un dels símbols més importants del racisme al món, però en quin estat polític es troba actualment el país? S’ha pogut establir una democràcia? En aquest article s’intenta respondre aquesta pregunta analitzant tres indicadors que permeten determinar l’existència o no de democràcia a un país.

Un primer indicador per poder mesurar el grau de democràcia és el Freedom House. Tal i com veiem a la taula 1, classifica al país com a parcialment lliure els quatre primers anys (1990-1994). El classifica com a tal perquè durant aquesta època el país encara estava molt influenciat per la legislació de l’apartheid. Sobretot durant els primers anys de la dècada on encara estava vigent la legislació racial i es prohibien els matrimonis entre blancs i negres i certes actituds (fins i tot les privades) entre aquests dos col·lectius, així doncs hi havia manca de llibertat d’associació a l’igual com econòmica ja que la població negra estava designada a treballar en certes zones. A més a més, el sufragi no estava contemplat per a tothom, només per a les persones blanques i hi havia una manca de pluralisme polític ja que el Congrés Nacional Africà no va ser legalitzat fins el 1990, a l’igual com el Partit Comunista Sud-Africà.

Per altra banda, fins el 1994 va estar vigent el Parlament Tricameral, format per la “Cambra de l’Assemblea” reservada pels blancs, la “Cambra dels Representants” reservada als cloured[1] i la “Cambra dels delegats” reservada als indis[2] (les dues últimes cambres només van ser escollides dues vegades, el 1984 i el 1989) donant molt poc poder polític als dos últims col·lectius i deixava a la població negra completament exclosa de representació.

No és a partir del 1994 que Sudàfrica és considerada per l’indicador com a lliure, aquest canvi és degut a la celebració de les primeres eleccions on s’aplica el sufragi universal, es presenten els partits polítics anteriorment il·legalitzats i a més a més es celebren sota la direcció de la Comissió Electoral Independent com a símbol de transparència. Per altra banda, és a partir d’aquestes eleccions que es considera abolit el règim de l’apartheid. A partir d’aquí, aquest indicador ja considera al país com a lliure fins els nostres dies.

Segons aquest indicador Sudàfrica tindria un major grau de democràcia que Romania, Letònia, Brasil o Hongria, entre d’altres.

Un segon indicador per mesurar el grau de democràcia és el Polity IV, que classifica a Sudàfrica com a democràcia dos anys abans que l’anterior, és a dir, al 1992. Ho fa a partir d’aquesta data perquè es va aprovar per referèndum (només amb participació blanca) una reforma constitucional que garantia la igualtat de drets independentment del color de pell, a l’igual com el sufragi universal (que es va fer efectiu el 1994), per tant, s’establia una participació política completa en tot el col·lectiu sud-africà. Anteriorment, aquest indicador considerava el país com una anocràcia, precisament per la manca de participació dels col·lectius negres.

A més a més, aquest indicador puntua el país amb un 9 a partir de 1994 igualant països com França, Macedònia, Panamà o Turquia i superant a Corea del Sud, Letònia i Sèrbia (entre molts altres). Així doncs, es podria dir que segons aquest indicador Sudàfrica té una democràcia forta.

Finalment, l’indicador D-D Dataset considera a Sudàfrica com un cas dubtós. L’indicador considera una democràcia  aquell país que compleix les següents regles:

·      Elecció del poder legislatiu a través d’eleccions populars directes

·      Elecció del poder executiu a través d’eleccions populars directes o indirectes

·      Existència d’oposició

·      Alternança de forces en el poder

El cas que ens ocupa compliria les tres primeres regles esmentades, incomplint així l’alternança de forces, ja que al país hi governa el Congrés Nacional Africà des del 1994 (5 legislatures consecutives), i anteriorment ho estava pel Partit Nacional des del 1948.

Així doncs, els dos primers indicadors consideren a Sudàfrica com un país completament democràtic i amb un grau de democràcia elevat, tot i que hi ha certes discrepàncies en a partir de quin moment considerar-lo com a tal. Per tant, consideren que el país evoluciona d’una anocràcia o d’un estat parcialment lliure a un de totalment lliure i democràtic. En canvi, el tercer indicador el consideraria com a cas dubtós (tipus II) a causa de la inexistència d’alternança del partit al govern, per tant doncs, necessitarà més informació o que es celebrin més eleccions per poder determinar si realment es tracta d’una democràcia o bé d’una dictadura.

A la taula següent es pot comprovar l’evolució de cada indicador:

Taula 1: Evolució dels indicadors

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990		5				Free
1991		5
1992		6				Not free
1993		8
1994		9				Partially Free
1995		9
1996		9			Polity IV
1997		9				Democracia
1998		9
1999		9				Dictadura
2000		9
2001		9				Anocracia
2002		9
2003		9			D-D Dataset
2004		9				Democracia
2005		9
2006		9				Dictadura
2007		9
2008		9				Type II
2009		9
2010		9
2011		9
2012		9
2013		9
2014		9
2015
2016

Font: elaboració pròpia a partir de les dades de Freedom House, Polity IV i D-D Dataset

---

[1] Grup ètnic de races mestisses amb avantpassats de l'Àfrica subsahariana

[2] Procedents de la Índia

Magalí Serra Duran