Daniel Morente González, Algèria

Algèria

Des de la seva divisió del Sudan, el 9 de juliol de 2011, Algèria és el país més extens del continent africà. En el moment en que es va independitzar de França l’any 1962, després d’una guerra que es va cobrar més d’un milió de vides algerianes, el país va passar a ser membre de la Unió Africana i de la Lliga Àrab. Actualment, és un país que es defineix políticament com una república semipresidencialista, sent Adbelaziz Bouteflika el president des de 1999.

Va ser a l’any 1991 quan, per primera vegada en la seva història, Algèria va celebrar eleccions parlamentàries. El Front Islàmic de Salvació (FIS), un grup fonamentalista i amb unes bases fortament religioses, va aconseguir la major quantitat de vots, però, abans que es pogués dur a terme la segona volta de les eleccions, el gener de 1992 l’exèrcit va cancelar-les i va expulsar del càrrec al president Chadil. Això va portar a una guerra civil en la que van morir més de 100.000 persones, i en la que s’enfrontaven grups com l’Exèrcit Islàmic de Salvació (EIS), que és el sector armat del FIS, i el Grup Islàmic Armat (GIA). Tal i com mostra l’indicador Polity IV, entre 1992 i 1994 el país se situa en la condició de “Dictadura”, bàsicament per la falta d’eleccions i el control absolut del territori per part dels militars. Com es pot apreciar en la taula, els anys 1990 i 1991 entren en la categoria “Anocràcia”, ja que va ser quan es van dur a terme les eleccions prèviament esmenades. A partir de 1992 i fins a finals de la dècada, hi va haver fortes escalades de violència, amb nombroses baixes civils degudes a atemptats provocats per grups fonamentalistes, que pretenien desestabilitzar i derrocar el govern. Si s’observa l’indicador Freedom House, es veu que, en el moment en que l’exèrcit cancela les eleccions i es fa amb poder, la situació d’Algèria passa de “Partially Free” (1990-1991) a “Not Free”, condició que s’ha mantingut fins l’actualitat.

És l’any 1999 quan, a partir d’unes eleccions presidencials, Bouteflika és elegit com a president, càrrec que ha mantingut fins l’actualitat gràcies a la seva victòria en les eleccions dels anys 2004, 2009 i 2014. Tot i que, en un prinicipi, això indueix a pensar que el país va passar a ser, finalment, una democràcia, la realitat no podria diferir més d’aquesta afirmació. Tal i com mostra l’indicador Polity IV, des de 1995 fins l’actualitat, la situació política del territori es considera d’”Anocràcia”, ja que, tot i haver guanyat les eleccions, Bouteflika ha rebut un suport incondicional i necessàri de l’exèrcit. Tot i no rebre l’etiqueta de “Dictadura”, essencialment, Algèria es podria definir com a règim militar autoritari i repressiu. Amb l’arribada de Bouteflika s’esperava l’inici d’una època esperançadora, marcada per canvis socials i millores econòmiques, però no ha sigut així. De la mateixa manera, i com ja s’ha comentat anteriorment, l’indicador Freedom House qualifica el país de “Not Free”, prova evident de com de falsa va ser la suposada democratització del país. Tot i que després de les eleccions de 2004, Bouteflika va assegurar que durant el seu segon mandat intentaria resoldre problemes socials i de desigualtat (com la subjugació en la que la dona es troba dins l’àmbit domèstic), així com d’econòmics, pel que destaca aquest segon terme és pel sorprenent fet que, a partir d’un referendum àmpliament discutit i bastant controvertit, tots els oficials militars i els islamistes participants en la guerra civil de la dècada de 1990 van rebre l’amnistia. Aquests fets provoquen que, tot i les aparentment bones intencions, i la reconeixible, però lleugera, millora econòmica del país gràcies al comerç de petroli i de gas, l’indicador Freedom House mantingui durant tots aquests anys a Algèria com a “Not Free”. Avui en dia, encara hi ha un índex de pobresa altíssim, i la taxa d’atur es manté també força elevada.       

El fenòmen consistent en que el partit que es troba en el poder guanyi les eleccions continuament i d’una forma tan aclaparadora com la del cas d’Algèria, porta a que l’indicador D-D Dataset situi al país, des de 1997, com a “Type II”, ja que, tot i no complir-se cap de les tres condicions requerides per qualificar el territori de dictadura (1. El cap de l’executiu no ha sigut escollit; 2. El legislatiu no ha sigut escollit; 3. No hi ha més d’un partit), tampoc es compleixen els requisits per poder considerar el país com a democràcia. Prèviament a aquest moment, i des de 1990, degut al cop militar i a la guerra civil, l’indicador D-D Dataset considerava Algèria com a una dictadura.

Com a conclusió, es podria dir que, des d’un punt de vista quantitatiu basat en aquests tres indicadors, Algèria es considera un país on, tot i celebrar-se eleccions regularment i no complir els requisits més evidents per poder ser qualificat com a dictadura, encarà es troba molt lluny de ser un país democràtic, ja que l’exèrcit té massa pes en el govern i les desigualtats socials són molt notòries.       

Bibliografia:

http://www.bbc.com/news/world-africa-14118852

http://www.factmonster.com/country/algeria.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Algeria

http://www.systemicpeace.org/polity/alg2.htm

Taula d’indicadors

	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013