Un país Budista, famós per la seva
espiritualitat i llocs inimaginables; però quina organització política regna en
aquest país? Des del 1932, revolució que posa fi a la monarquia absoluta, la
política tailandesa està formada per una monarquia constitucional
parlamentaria; en definitiva un sistema a “l’espanyola” (Primer ministre cap
del govern i un monarca hereditari que és el cap de l’Estat). Però amb moltes
diferencies, ja que aquest sistema democràtic ha sigut objecte de cops d’estats
per part dels militars.
Juntament amb la declaració que va
fer Dahl (1979): “el govern democràtic es
caracteritza fonamentalment per la seva continua aptitud per respondre a les
preferències del seus ciutadans, sense establir diferències entre ells”.
Cosa que ens porta a preguntar-nos
si és un sistema democràtic actualment o no? Per respondre aquesta pregunta
s’ha realitzat un petit anàlisi de les últimes dècades del país en tres
indicadors de democràcia; aquets indicadors en concret són: (1) el Freedom
House, (2) Polity IV i (3) el D-D Dataset. Aquets tres indicadors són diferents
entre ells, ja que no comparteixen ni els criteris que fan servir per avaluar
si és democràtic o no un país, ni el tipus de mesura, obstant això ens donen
una visió del estat polític del país.
Com ja s’ha comentat anteriorment,
ens basarem des del 1990 fins al 2013, buscant els esdeveniments que ens donen
resposta a les mesures dels indicadors, d’aquesta manera al final podrem
concloure si estem davant d’un país democràtic o no.
Tailàndia ha sigut un sistema
democràtic interromput pels cops militars, en la primera època trobem el primer cop al 1991, cop
liderat pel Consell Nacional de Mantenir la Pau (òrgan compost per militars) al
qual assolirà al poder, on establiran una Constitució nova. Aquest cop d’estat
dona resposta els tres indicadors en el 1991, tot i així segons el Freedom
House aquest país no assoleix la llibertat política fins al 1998, moment que
aconsegueix l’estabilitat econòmica en el país, després de passar per crisi i
al govern en aquell moment adoptes mesures importants respecta al rescat del
Fons Monetari i compromís a liberalitzar la economia i millores de
transparència.
En canvi, els altres dos indicadors
ja mostren una estabilitat democràtica, un cop passat els aldarulls
d’inestabilitat, on moltes de les manifestacions realitzades pel poble
tailandès van ser reprimides pel general Chamlong, home que havia assolit el
poder, es va realitzar la Assemblea Nacional, al 1992, la qual va aprovar
reformes constitucionals i es van realitzat unes eleccions democràtiques que
van donar com a resultat un govern liderat pel Partit Demòcrata tailandès.
L’estabilitat democràtica no és molt
duradora en aquest país, ja que entre el 2005 i, concretament, al 2006 es
produeix un altre cop d’estat militar, liderat pel General Sonthi
Boonyaratglin; al qual va abolir la Constitució, l’Assemblea Nacional i la Cort
Constitucional un cop realitzat amb èxit el cop d’Estat.
Aquest règim totalitària no va ser
de llarga durada, ja que finals del 2007 es celebren unes eleccions per
escollir nou govern, recordar que l’actual govern era interí i estava sota
control d’una junta militar (la qual va realitzar al cop d’estat del 2006),
però per realitzar aquestes eleccions era necessari una nova constitució,
creada per la junta militar i ratificada per un referèndum popular; aquesta
constitució destacava per la limitació que li aplicava en el executiu, però on
els militars o la junta militar té força poder d’influència.
Tota aquesta explicació, sobre el
cop d’estat del 2006, dona resposta els indicadors que mostres com el 2006
aquest país no es podia considerar ni lliure ni una democràcia, segons el
Freedom House aquest país segueix sent parcialment lliure ja que aquesta
constitució del 2007 produeix forces limitacions democràtiques, tanmateix el
país recupera una mica d’estabilitat política fins els darrers anys, al qual ha
viscut catàstrofes naturals (el tsunami del 2007) que implica una crisi
econòmica i demogràfica molt important.
La qual cosa ha comportat una
inestabilitat general en el país en els darrers tres anys, i veiem com el 2014 es torna a produir un cop d’estat
militar, aquesta vegada liderat pel general Prayuth Chan. Comportarà una
rebel·lió contra el govern interí del primer ministre en aquell moment, al qual
destaca per haver viscut uns mesos de revoltes i crisi política en al país. Un
cop finalitzat amb èxit el cop d’estat, una junta militar serà l’encarregada
d’assolir el poder tailandès.
En resum, el sistema polític
tailandès és altament inestable i difícilment catalogable com a democràtic, ja
que tants cops d’estats per un país és resposta a caos social, econòmic i
polític.
|
País
|
Thailand
|
||||||
|
Freedom
House
|
Polity
IV
|
D-D
Dataset
|
Freedom House
|
||||
|
1990
|
|
|
|
|
Free
|
|
|
|
1991
|
|
|
|
|
|
||
|
1992
|
|
|
|
|
Not free
|
||
|
1993
|
|
|
|
|
|
||
|
1994
|
|
|
|
|
Partially Free
|
||
|
1995
|
|
|
|
||||
|
1996
|
|
|
|
Polity IV
|
|
||
|
1997
|
|
|
|
|
Democracia
|
||
|
1998
|
|
|
|
|
|
||
|
1999
|
|
|
|
|
Dictadura
|
||
|
2000
|
|
|
|
|
|
||
|
2001
|
|
|
|
|
Anocracia
|
||
|
2002
|
|
|
|
||||
|
2003
|
|
|
|
D-D Dataset
|
|
||
|
2004
|
|
|
|
|
Democracia
|
||
|
2005
|
|
|
|
|
|
||
|
2006
|
|
|
|
|
Dictadura
|
||
|
2007
|
|
|
|
|
|
||
|
2008
|
|
|
|
|
Type II
|
|
|
|
2009
|
|
|
|
||||
|
2010
|
|
|
|
||||
|
2011
|
|
|
|
||||
|
2012
|
|
|
|
||||
|
2013
|
|
|
|
||||
No es tracta d'explicar els esdeveniments sino de donar compte a les variacions observades a la gràfica. L'explicació l'han d'estructurar les diferencies observades entre les classificacions i no els fets.
ResponElimina