Argentina és l’únic país que ha experimentat una
transició cap a la dictadura tenint un PIB per càpita superior als 6.000 $
(1976). Tot i això, Argentina va recuperar la democràcia a la dècada dels
vuitanta gràcies a forts lideratges polítics com Raúl Alfonsín; però podem dir
que Argentina hagi estat una democràcia liberal durant tots aquells anys?
La gràfica que classifica Argentina en tres sistemes
polítics a partir de tres índexs polítics (Freedom House, Polity IV I D-D
Dataset) es pot veure que, des del 1990 Argentina ha tingut un sistema
democràtic, amb la única excepció dels anys 2001 i 2002, segons Freedom House. En
aquests dos anys es produeix una crisi política com a conseqüència de la
situació econòmica que vivia el país (corralito).
La desacceleració de l’economia, que augmenta la probabilitat que es doni un
canvi de sistema polític, no va provocar que Argentina tornes a convertir-se en
l’únic país desenvolupat amb més de 6.000 $ de PIB per càpita, que passa d’un
règim democràtic a un autàrquic. Però la crisis econòmica, com mostra la
gràfica, sí que va produir canvis en el sistema polític: dependència del país
respecte organitzacions internacionals com el FMI, forta inestabilitat
institucional amb quatre presidents en dos anys...
L’índex D-D Dataset per el periode 2008 - 2013 ha
estat elaborat a partir dels criteris que Przeworski segueix per classificar
els sistemes polítics. Degut a que Argentina té un poder executiu i legislatiu
escollit per la ciutadania, hi ha més d’un partit en l’escenari polític i no
s’ha donat el cas que el partit en el govern mai hagi perdut les eleccions, hem
classificat Argentina com a democràcia liberal per a l’índex D-D Dataset durant
els anys 2008-2013.
|
Païs
|
Argentina
|
||||||
|
Freedom House
|
Polity IV
|
D-D Dataset
|
Freedom House
|
||||
|
1990
|
|
|
|
|
Free
|
|
|
|
1991
|
|
|
|
|
|
||
|
1992
|
|
|
|
|
Not free
|
||
|
1993
|
|
|
|
|
|
||
|
1994
|
|
|
|
|
Partially Free
|
||
|
1995
|
|
|
|
||||
|
1996
|
|
|
|
Polity IV
|
|
||
|
1997
|
|
|
|
|
Democracia
|
||
|
1998
|
|
|
|
|
|
||
|
1999
|
|
|
|
|
Dictadura
|
||
|
2000
|
|
|
|
|
|
||
|
2001
|
|
|
|
|
Anocracia
|
||
|
2002
|
|
|
|
||||
|
2003
|
|
|
|
D-D Dataset
|
|
||
|
2004
|
|
|
|
|
Democracia
|
||
|
2005
|
|
|
|
|
|
||
|
2006
|
|
|
|
|
Dictadura
|
||
|
2007
|
|
|
|
|
|
||
|
2008
|
|
|
|
|
Type II
|
|
|
|
2009
|
|
|
|
||||
|
2010
|
|
|
|
||||
|
2011
|
|
|
|
||||
|
2012
|
|
|
|
||||
|
2013
|
|
|
|
||||
Font: elaboració
pròpia a partir dels índexs Freedom House, Polity IV i D-D Dataset.
Un cop vista la trajectòria d’Argentina en aquests
anys, es pot afirmar que la democràcia ha estat estable, però es pot considerar que l’estandardització dels índexs que fan
organitzacions com Freedom House, és suficient per a que puguem reconèixer un
país com a democràtic?
Si agafem el cas d’Argentina, la resposta és no.
Segons la mateixa Freedom House, Argentina té una llibertat de premsa parcial,
ja que el govern exerceix certa influència sobre els mitjans de comunicació: si bien periodistas informaron sobre una apertura en la que algunos
funcionarios del Gobierno ofrecen alguna entrevista a medios críticos, la
amenaza de duras penalidades legales persiste.
La llibertat de premsa no és un simple dret formal, sinó que és important
per a que es produeixi el rendiment de comptes (accountability). Si un dels pilars bàsics de les democràcies
liberals és que els ciutadans disposin de la informació necessària per avaluar
l’actuació dels governants, com es pot interpretar que els qui escollin els
representats polítics només rebin allò que els hi interessi a aquests?
Per tant, per respondre a la pregunta que formulàvem en el títol de
l’article, podem dir que, segons els tres índexs (Freedom House, Polity IV I D-D
Dataset) sí que s’ha consolidat la democràcia a Argentina, però si entenem la
democràcia en un sentit més ampli, com ho fan politòlegs com Robert Dahl (control
de l’agenda, comprensió il·lustrada...),
podem concloure que la democràcia a Argentina no garanteix els criteris necessaris
per a que els ciutadans siguin igual políticament a la hora de determinar les
polítiques que es duent a terme.
Bé. La pregunta segurament seria per què la limitada llibertat de premsa no es reflexa en l'index FH
ResponElimina