Algèria, és realment una democràcia?

Al 1976, gairebé deu anys després d’aconseguir la independència de França, Algèria promou una nova Constitució la qual estableix el país com a socialista amb un sistema de partit únic dirigit pel Front d’Alliberament Nacional (FLN) i amb un ampli ventall de poders per al president, Boumedienne. Aquest mor dos anys més tard i això suposa l’arribada d’un successor, Chadli Bendjedid, el que va comportar una sèrie de vagues i revoltes en resposta a les seves reformes impulsades per liberalitzar i descentralitzar l’economia. Per tal d’assegurar el monopoli de poder, el FLN, l’any 1989, introdueix una reforma constitucional mitjançant la qual es permetia el pluripartidisme.

És a partir d’aquesta reforma que comença la nostra anàlisi. Suposa aquesta reforma l’establiment d’un regim democràtic a Algèria? És el pluripartidisme el que defineix la democràcia? Aprofundirem en el tema mitjançant els tres indicadors més importants en Ciència Política per a la classificació de règims polítics. Dos indicadors ponderats (Freedom House i Polity IV) i un de dicotòmic (D-D). Freedom House consisteix en una escala de l’1 al 7, de país lliure a país no lliure. Ho estableix mitjançant l’avaluació dels drets civils i polítics dels ciutadans. A la gràfica el podrem trobar com a “Free” (lliure), “Not Free” (no lliure) i “Partially Free” (parcialment lliure). L’altre indicador ponderat és Polity IV, estableix una escala del -10 al +10 mitjançant l’avaluació de diversos aspectes del règim com per exemple l’elecció de l’executiu. Estableix les etiquetes de “Democràcia”, “Dictadura” i finalment “Anocràcia”. L’últim dels indicadors és el de Przeworski, l’índex Democracy-Dictatorship. Senzillament, estableix si el regim és democràcia o  dictadura mitjançant el compliment d’uns requisits. Un règim democràtic necessàriament  haurà de tenir un l’executiu i el legislatiu electe i un sistema de multipartits. Tot i això és necessària una quarta condició, el partit al poder ha d’haver perdut les eleccions després de dos períodes electorals i ha d’haver actuat sota les mateixes regles electorals gràcies a les que va accedir al poder. Si alguna d’aquestes situacions no es dona ens trobaríem davant d’un error de tipus II, al ser difícil establir si ens trobem davant d’una democràcia o una dictadura, i al no tenir suficients motius per decantar-nos per una opció o per l’altra. 

Mitjançant l’anàlisi d’aquests tres indicadors podem establir quatre períodes diferenciats a partir de 1990.

1990-1991: Període d’obertura

Arran de la Constitució de 1989, es convoquen les primeres eleccions tan municipals com legislatives les quals amenaçaven el manteniment del FLN al capdavant del poder. El Front Islàmic de Salvació (FIS) va guanyar totes les eleccions celebrades durant aquest període, fet que va posar en alerta als sectors militars del país, actors molt importants a la vida política d’Algèria.

Els diferents indicadors divergeixen lleugerament sobre el caràcter d’aquest període, Freedom House i Polity IV es mostren a l’expectativa amb uns valors mitjans que situarien a Algèria com un règim anòcrata i amb uns drets civils i polítics parcialment lliures. D-D es mostra totalment reticent a acceptar el regim com a democràtic després de la celebració de les primeres eleccions lliures.

1992-1994: Guerra Civil

Comença el període més fosc d’Algèria amb la suspensió de les eleccions per part de l’exèrcit del país degut a la seva negativa a acceptar els resultats de la primera volta dels comicis. Van anular la segona volta, van declarar l’estat d’emergència, van dissoldre el Parlament i van establir un Comitè Superior d’Estat amb Budiaf del FLN com a president. A partir d’aquest moment comença un conflicte violent i un clar règim dictatorial. És fàcil per als nostres indicadors establir el règim d’aquest període: anys de dictadura.

1995-1996: Inestabilitat Política

Encara en mig del conflicte, comencen una sèrie de negociacions per tal d’apropar-se a la normalització política. En aquest període trobem les primeres eleccions presidencialistes amb una taxa de participació del 76% i amb Liamite Zeroual com a clar guanyador. Posteriorment, l’any 1996 es convoca un referèndum per aprovar la reforma constitucional que crearia una legislatura bicameral, reforçaria els poders del president i prohibiria tots els partits islàmics. El resultat va ser del 85% dels vots a favor de la reforma.  

En aquest cas coincideixen Freedom House i D-D amb que encara es tracta d’un clar règim dictatorial i és Polity IV el qui amb expectativa es manté a mig camí entre dictadura i democràcia.

1997-2013: Estabilitat Política

Després de la instauració de la reforma es comencen a donar a terme diverses eleccions en les quals ja no és l’històric FLN el guanyador i passa a ser el partit de Rassamblement National Democratique (RND) encara que hi ha un cert grau de proximitat entre els dos partits. A les presidencials de 1999 aconsegueix el poder el candidat del FLN, Abdelaziz Bouteflika. El poder d’aquest president es encara vigent avui dia, després d’haver guanyat comici darrera comici.

Aquest context manté a Freedom House i Polity IV amb la mateixa avaluació del període anterior però es posa en dubte D-D, el qual estableix un règim de Tipus II al donar-se eleccions però al haver guanyat el mateix partit després de més de dues eleccions.

	Algèria
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013

 Font: Elaboració pròpia a partir dels índex Polity IV, Freedom House i Democracy-Dictatorship.

Conclusions

Mitjançant els resultats dels indicadors és difícil considerar Algèria com una veritable democràcia, tot i així és rellevant el canvi sorgit a partir del període 1997-2013, on podem observar un avenç cap a la democràcia però amb diferents entrebancs degut a que el partit al poder no ha perdut mai les eleccions després de diverses legislatures consecutives.