Democràcia a Turquia, d'Atatürk a Erdogan

La Democràcia a Turquia, d’Atatürk a Erdogan:

L’extint Imperi Otomà pren forma política avui dia en Turquia, territori intercontinental, exemple de peculiaritat sociològica al món global del present. Capaç de mantenir el sempre qüestionat equilibri entre el modus vivendi d’Occident amb una majoria demogràfica que es professa musulmana.

La consecució de tal equilibri en forma de democràcia queda en entredit si ens atenem als indicadors que defineixen les pautes per ser considerat com a tal. Dos dels tres certifiquen la naturalesa democràtica a Turquia, si més no, un d’aquests ho qüestiona, així definint-lo com un Estat parcialment lliure. Tal divergència no és un cas aïllat sinó una tendència consolidada, concretament, des de fa més de 20 anys.

En primer lloc, la República de Turquia es defineix com una república semipresidencialista on el President i el Primer Ministre comparteixen atribucions executives. L’elecció d’aquestes dues posicions són diferents: els ciutadans, per via del vot directe i a través d’un sufragi universal per majors de 18 anys, escullen els seus 550 representants a la Gran Assemblea Nacional de Turquia, i per tant, el govern; alhora aquesta única cambra escull el President de la República.

Tanmateix, aquest teòric marc legal totalment democràtic inclou també la presència de factors adulterants: la presència de l’exèrcit de manera autodenominada com a ‘guardià’ de la laïcitat i el secularisme de la Constitució i de la nació turca, és a dir, un rol inusual en les forces armades de les democràcies continentals europees; l’existència també d’una barrera electoral mínima d’un 10% del total del vot electoral per a obtenir representació com a partit, així afavorint una major funcionalitat governamental però al mateix temps essent un fre a la representació de minories; per últim, unes minories exemplificades en el poble kurd: els partits polítics kurds s’han anat succeint al llarg del temps al sistema polític estatal per un motiu principal, el veto que exerceix el Tribunal Constitucional de Turquia al·legant-ne una inconstitucionalitat en termes d’atac a “la integritat indivisible de l’Estat”; un veto que no ha sigut efectiu amb el Partit Democràtic dels Pobles (HDP), grup parlamentari kurd que superà la barrera electoral. Tals fets, doncs, esdevenen els punts diferencials a l’hora de classificar democràticament d’acord amb les ponderacions de cada indicador, vegem-ho.

Per Polity IV ha estat una democràcia de manera ininterrompuda des de fa més de dues dècades, més concretament oscil·lant entre els valors 7-9 en l’escala positiva, escala democràtica. D’aquesta manera queda contrastada la qualitat democràtica en base ítems com ara el grau de participació política, o dit d’altra manera, fins quin punt existeixen limitacions a tal participació. Per contra, darrerament s’han donat controvèrsies arran de noves lleis empreses pel poder legislatiu, unes legislacions tendents a un major control governamental i estatal – així es plasma si ens atenem a la Llei de Seguretat Interna on el govern té la capacitat de bloquejar llocs web en l’accés a la seva visualització; o bé també la llei datada del febrer del 2014 on el Govern, i en concret, el Ministeri de Justícia, transfereix competències en favor seu de cara al nomenament d’alts càrrecs del poder judicial.

Freedom House també segueix una mateixa qualificació al llarg de tot el període, ara bé, aquesta qualificació defineix el sistema polític turc com a parcialment lliure. Conformat per dues parcel·les (drets polítics i drets civils) el balanç és discutible, a més de seguir una trajectòria lleugerament irregular que acaba culminant amb un augment d’aquest valor escala (i és que l’escala de valor que el defineix comprèn de l’1-7, on 1 és major flexibilitat i el 7 menor. Les causes d’aquesta valoració rauen en l’expressió dels drets de minories com ara l’expressió religiosa minoritària, el posicionament respecte l’homosexualitat, – no és prohibit el matrimoni homosexual, però tampoc permès – com a mostra de l’alta valoració en matèria de drets civils.

L’indicador formulat per Adam Przeworski, el dicotòmic Dictatorship&Democracy, presenta una consolidada democràcia a Turquia. Els components que analitza són complerts eficaçment en el sistema polític turc – cap d’executiu escollit pels votants, legislatiu escollit pels votants, existència de més d’un partit – però un darrer element no es compleix: el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) liderat per Erdogan (primer ministre les darreres 3 legislatures) ha guanyat consecutivament els 4 darrers comicis (2002, 2007, 2011 i 2015), i a més, mai ha estat a la oposició. Per aquest motiu a partir del 2011 hauríem de qualificar-ho com a cas dubtós.

Per últim, afegim la taula la qual il·lustra l’evolució de la democràcia a l’Estat que Atatürk donà forma.

País	Turquia
	Freedom House	Polity IV	D-D Dataset		Freedom House
1990						Free
1991
1992						Not free
1993
1994						Partially Free
1995
1996					Polity IV
1997						Democracia
1998
1999						Dictadura
2000
2001						Anocracia
2002
2003					D-D Dataset
2004						Democracia
2005
2006						Dictadura
2007
2008						Type II
2009
2010
2011
2012
2013